Maleït buit

Deixa’m.
Deixa’m dormir.
I si no vols marxar de cap manera, t’enganyaré.
Et faré creure que ja no hi ets, que no existeixes.
Em posaré pantalons llargs i un jersei. Sentiré una falsa abraçada.
No funcionarà perquè és massa freda. I jo ho sé, però has de marxar ja. He de dormir.
He de seguir endavant. I demà, demà he de rendir.
Com si res. Com sempre.
Així que deixa’m. Deixa’m fugir a un altre lloc.
He de dormir perquè passin coses i s’omplin les hores que queden fins al matí.
Deixa’m estar.
Que ja sé que estic sola!
No m’ho pots deixar de recordar?
Tu i la nit em teniu farta.
La nit i tu m’esgoteu.
Au, llisca sota la porta amb el silenci de trineu i deixa’m dormir, buit pesat.
Cansat.
Feixuc.
Tossut.